Textos del catàleg de l'exposició celebrada a la Sala Joan Saqués de Girona el 2004

ALES DE CONILL

No sé pas per què, en català, d'una persona que va despullada diuen que va conilla. I, d'altra banda, els tractas de zoologia més rigorosos i ben documentats insisteixen que els conills no tenen ales. Aquestes dues idees es van relacionar de manera insospitada dins el meu turmentat cervell en veure les fotografies d'aquesta exposició. Unes composicions on es sobreposen aliments mengívols i parts del cos humà (més o menys conill) en insòlits sandvitxos de transparències en què no se sap on comença una poma i on s'acaba un cul, on un pit de dona pot tenir textura de pa de pagès, on una gallina morta pot ser objecte de desig, on les cuixes poden lluir escates i on es poden veure peixos peluts.

Vés a saber, doncs, si en poden sortir conills amb ales. Consti, en tot cas, que no serien pas ales d'arcàngel o de pterodàctil, sinó, més aviat, de colomí o de papallona. L'ús herètic de la fotografia pot produir qualsevol imatge insòlita, no acadèmica o distorsionada. Per què doncs, no podríem relacionar mentalment ales i conills.

Au, va. Mireu les fotografies: a més d'aquells aspectes creatius, que tant són producte de la manipulació conscient com de la punyetera casualitat, també gaudireu de qualitats estètiques (color, textura, clar i fosc, composició...) i podreu sentir aquelles punxadetes a la capacitat de desenvolupar nous suggeriments que estimulin la imaginació. Aquí teniu les "fotos", mireu-les i digeriu-les. I quan sortiu de l'exposició, aneu cap al mercat: allà hi ha cossos humans i menjars (com a les fotografies). I qui diu que en alguna fosca i amagada botigueta, en algun racó perdut, no hi trobareu aquella exquisidesa inexistent i deliciosa com són les ales de conill.

Carles Vivó